Ocupació, ocupabilitat i retallades en el llenguatge

Article publicat el 27 de febrer de 2012 a www.social.cat

Darrerament hem pogut sentir pels diferents mitjans de comunicació les mesures que es pensen emprendre des de l'Administració per tal de combatre la situació d'atur en què ens trobem immersos. Encara que hem estat espectadors de primera línia, potser ens ha passat per alt un desplaçament del focus d'atenció que va de l'ocupació a l'ocupabilitat. Mentre el primer apunta a un desequilibri del sistema d'intercanvi social basat en el treball, el segon desplaça la nostra mirada al desajust de l'individu respecte el que necesita el mercat. Com es veu, es tracta de dues visions ideològicament molt diferents de la responsabilitat que se'n desprèn.

Fa poc he tornat a veure un clàssic del cinema, 'La sal de la terra', pel·lícula dirigida l'any 1954 per Herbert J. Biberman on es narra de manera magistral el neixement i desenvolupament d'una vaga contra unes condicions laborals i de vida impossibles. La pel·lícula m'ha permés recordar un fet que sovint oblidem: la inclusió social és una construcció histórica. Per tant, és en cada moment i situació que poden habilitar-se o no mecanismes que la facin possible. Cada época acaba definint les seves modalitats d'inclusió social i com nombra a aquells que s'hi queden fora.

Ens trobem en un moment de crisi i el primer problema és que algunes construccions socials que asseguraven la inclusió social están deixant de ser operatives. És a dir, cada cop serveixen menys per saber què ens passa i què podem fer.

Aquests canvis de significants, com en el cas de l'ocupabilitat per l'ocupació, apunten en direccions diferents per entendre i actuar vers el problema. Ara sabem que les retallades també poden ser simbòliques, del llenguatge que ens permet entendre-les i actuar. La retallada social també afecta el llenguatge amb què nombrem les coses. A mode de retallada simbólica, precaritza la nostra capacitat per problematitzar allò que ens passa, impedint-nos entendre que el que es presenta com a natural en realitat és un producte històric.

A més, cal saber que el terme ocupabilitat s'acompanya de la seductora i angoixosa il·lusió que tot és possible i que només depén d'un mateix aconseguir-ho. En aquest punt allò que es presenta com una oportunitat pot ser en realitat la major amenaça i una modalitat actual de segregació social. També per als professionals que acceptarien la renuncia a entendre el món en què viuen.